He de començar citant un article que m'agradaria haver-lo escrit jo mateix: es tracta del que porta per títol "
Més desigualtat equival a menys creixement" que signa Carles Carrasco des del seu bloc
"open data" que ha estat premiat merescudament en la darrera edició dels Premis Bloc Catalunya. Explica acuradament com
"una major desigualtat està associada amb un menor creixement sostingut" i, tal i com podem veure al gràfic, com "els factors més importants per garantir un creixement sostingut
són una distribució relativament equitativa dels ingressos i una
obertura comercial". Aprofundeix en aquesta línia i constata la
davallada sostinguda des dels anys 80 de les rendes del treball a favor
de les rentes del capital amb un increment de la desigualtat. Acaba amb
una frase en la que afirma que "si vols que el teu país creixi de forma constant i continuada presta
atenció a l’estabilitat macroeconòmica, al disseny del mercat laboral o a
l’obertura del teu mercat, però no deixis a cap dels teus ciutadans enrere". En la recent entrevista a Artur Mas ni una paraula.
I
és que la igualtat és un factor essencial per la felicitat de tota la
població, incloent el sector que acumula més renda. És la conclusió a la
qual arriben l'economista Richard Wilkinson i l'antropòloga Kate Pickett en “
Desigualtat. Una anàlisi de la (in)felicitat col·lectiva”,
llibre on demostren, carregats de dades, que les societats que
redistribueixen rendes i limiten les desigualtats econòmiques tenen una
ciutadania molt més sana i equilibrada i estalvien enormes recursos a
vigilar, jutjar i castigar el crim, entre altres avantatges. Ara, sembla
ser que el govern dels millors està més per vigilar i castigar, amb el
bat de beisbol si fa falta, que per impulsar polítiques d'igualtat i de
redistribució. Estaria bé que les llums de Nadal il·luminèssin en
aquest sentit als nostres polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada